Sortida a una de les neveres d’Andorra per aprofitar aquestes bones condicions primaverals abans no arribin les grans calorades.
Surto a les 8:30 del pàrquing de COSTA RODONA (cota 2.200) esquís als peus, i atravesso les pistes en direcció al CLOT DE LES ABELLETES. Pujada clàssica al Pic Negre d’Envalira pel COLL DELS ISARDS. La nit ha sigut freda i la neu està força dura, poso ganivetes per accedir al coll. Un cop dalt del cim no em puc resistir a baixar per la pala SE fins l’ESTANY NEGRE DE LES PASSADERES (cota 2.550). La neu tot just està transformant i la baixadeta d’uns 300m és de les que es recorden!
Remunto novament fins l’enforcadura que hi ha entre les dues puntes del Pic Negre d’Envalira. Trec el cap pel CORREDOR NW i comprovo que les condicions són idònies, així que avall que fa baixada. Aquest corredor amb neu estable no presenta cap dificultat destacable. És ample i la pendent no crec que sobrepassi els 35º. Però és força estètic i llarg, i un cop s’acaba s’enllacen un seguit de cometes i pales molt divertides fins la cota 2350 de les pistes de Grau Roig.
Remunto per les pistes fins el COLL BLANC i després per la carena fins el PIC BLANC D’ENVALIRA. Ja són la una del migdia, però la pala NW manté unes condicions immillorables. Llàstima que només en puc gaudir uns 150m. perquè de seguida haig de flanquejar cap al Coll Blanc per enfilar l’última baixada per les pistes fins el pàrquing.
Poc abans d’arribar al cotxe una marmota em sorprèn, o millor dit la sorprenc jo. La pobra s’enfonsa a la neu primavera i per una vegada a la vida sóc més àgil jo amb els esquís que ella. Estem una bona estona a poc més de 2 metres, corrent paral•lels com si juguéssim a tocar i parar. Ha estat un divertit final a una no menys divertida i variada jornada, amb 1200 metres de desnivell acumulats i tres descensos de categoria... Serà l’última???